‘La comèdia dels errors, el musical’, una gran versió del clàssic de Rodgers & Hart a l’Institut del Teatre

La imatge amb tota la companyia és una captura de l’Instagram d’Eloi Gomez.

Va valer molt la pena desafiar la pluja dominical persistent d’aquest 4 de febrer i anar fins a l’Institut del Teatre de Barcelona a veure la darrera funció de “La comèdia dels errors”, taller dels alumnes d’últim curs d’interpretació i escenografia, dirigits per Joan Maria Segura Bernadas. El juny de l’any passat ja vam poder admirar aquest mateix grup d’actrius i actors al taller de 3r, “Asufre”, de Gemma Beltran, on van demostrar que estaven sobradament preparats per fer el salt al teatre professional. De fet, Eloi Gómez no va participar en aquell “Asufre”, suposo que perquè estava al Gaudí fent “Generació de merda”. Ell mateix i Mireia Coma ja havien triomfat abans amb “El despertar de la primavera”, el musical revelació de 2017. I Adriana Garcia i Clara Mingueza van estrenar al novembre “Paràsits. El musical” al Jove Teatre Regina.

Al Teatre Ovidi Montllor de l’Institut hem vist un grup de joves que, a més de tenir una molt bona preparació acadèmica, fa temps que reivindiquen el seu lloc al panorama teatral i, més concretament, en un gènere tan exigent com el musical. Tots plegats canten, ballen i interpreten amb una desimboltura i una sensació d’estar disfrutant que s’encomana immediatament a l’espectador.

En aquesta “Comèdia dels errors”, versió catalana impecable de David Pintó del clàssic de Rodgers i Hart “The Boys From Syracuse”, el repartiment aprofita amb alegria tant les possibilitats de la deliciosa partitura de Richard Rodgers, compositor d’altres clàssics com “The Sound of Music”, “Oklahoma” i “Carousel”, com les de la dramatúrgia de Joan Maria Segura, respectuosa amb els venerables orígens de l’obra (Shakespeare i Rodgers & Hart, com qui no diu res) però atrevida a l’hora de fer referències a l’actualitat o quan ha d’adaptar el material teatral a l’equip humà que l’ha de defensar. Per exemple, el fet que els dos Dromio hagin de ser interpretats per actrius deixa de ser un inconvenient quan s’integra en el joc teatral amb naturalitat i enginy. Les referències a altres musicals o a músiques d’altres àmbits afegeixen un punt de picant i divertit que no desentona.

I si hi afegim que la petita banda de l’ESMUC ha interpretat la part musical de manera molt competent, hem passat la tarda amb un somriure a la cara que ens ha durat molta estona. Només queda felicitar tot l’equip per la bona feina i guardar apuntats els noms d’aquest grup de joves talents, perquè segur que en tornarem a parlar.

This entry was posted in Teatre. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *